Post AxAOrLyOJXDeXC7408 by askarakatiskis@blob.cat
 (DIR) More posts by askarakatiskis@blob.cat
 (DIR) Post #AxAOrLyOJXDeXC7408 by askarakatiskis@blob.cat
       2025-08-14T17:02:22.253870Z
       
       0 likes, 0 repeats
       
       Un manual de tot el que NO hauria de ser la praxis política de qualsevol partit amb intenció veritablement transformadora. Escrit per enToni Aira, https://www.toniaira.cat/qui-soc/Perquè no es pot anar contra l'amo amb les eines de l'amo. De tota la vida.Quin cinisme que gasta el paio!Hem de fer tot el contrari del que explica."Val a dir que el concepte de pseudoesdeveniment, plenament incorporat al llenguatge informatiu contemporani, va ser definit pel professor de periodistes llorenç gomis com una actualitat sintètica, fabricada, que envaït la nostra realitat. Una notícia que no existiria si no hi haguessin mitjans de comunicació disposats a fer-se'n resó. Un fet previst, provocat, amb l'objectiu de ser publicat i de tenir ressò mediàtic. Quan la política a través dels mitjans de comunicació implica la personalització de les idees polítiques en els líders dels partits, són ells - amb els seus spin doctors-, i no l'estructura tradicional de partit, els encarregats de transmetre missatges al públic, sempre a través dels mitjans. Aquesta personalització té diverses conseqüències en la vida política, ja que, per exemple, el discurs públic es debilita a favor d'una importància creixent de la política visual i simbòlica, per tant, de la política vista com un espectacle i també com un producte que cal vendre. Així la política passa a ser un aspecte gestionat pel marketing, que treballarà les idees força i els eslògans que aquest vol que protagonitzin els titulars dels diaris i dels informatius televisius o radiofonics. D'aquí neix la política i el periodisme "de declaracions", un fenomen molt criticat, però d'utilització molt estesa, i que es deriva de la necessitat de conflicte i de material informatiu dels uns ( mitjans de comunicació), així com de la necessitat dels altres (polítics) a propòsit de protagonitzar titulars controlant-ne el to o com a mínim intentant que els adversaris no ho facin del tot satisfactòriament.