La pantalla narcòtica

Una de les activitats més nocives que pot dur a terme una persona humana és passar l'estona 
mirant les xarxes socials al mòbil. Ens narcotitzen i ens deixen la capacitat d'atenció a 
l'alçada del betum. I, a més, ens fan més tontos. Però literalment més tontos, segons diuen 
estudis com [aquest](https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC12401922/), 
[aquest](https://www.nature.com/articles/s41598-022-05605-0), 
[aquest](https://www.rsna.org/media/press/i/1989) i molts d'altres (que no m'he molestat de 
llegir, justament perquè massa text).

Es veu que el problema és sobretot la naturalesa mateixa dels estímuls: molt breus, molt 
intensos, desconnectats totalment l'un de l'altre i consumits en ràpida successió, al ritme 
que decideix l'algoritme de torn, fins deixar-nos el cervell ben fregit. Per això, diuen els 
que en saben, si vols llegir alguna cosa al mòbil, millor que sigui un text una mica llarg. I 
que el triïs tu activament.

Com que s'ha de fer cas als que en saben, i per no tornar-me encara més enze, des d'avui 
mateix he trencat amb els meus nocius hàbits anteriors. En comptes de memes, receptes de 
cuina de 30 segons, gols del Barça i noies morenes fent passos de ball, he dedicat l'estona 
diària del metro i del wc a llegir les notícies de la premsa seriosa. Amb atenció i intenció. 
I amb especial dedicació als temes que de debò importen: internacional, política, economia.

N'estic molt satisfet. Molt orgullós de mi mateix, fins i tot. Ja no estic lobotomitzat, i 
ara tornaré a ser una persona informada i formada, conscient del món i les forces que el 
governen. És clar que també m'estan agafant unes ganes importants de tallar-me les venes. No 
es pot tenir tot.

tags: xarxes