CLAUDI
Oh, mare! Esplícat més clarament, revela’l teu dubte.
VIRGINIA
Escolta una experiència: tu ja sabs que he passat la millor part de la meva vida fent treballs en benefici de la gent del poble…
CLAUDI
Sí.
VIRGINIA
Hi he esmersat un temps preciós, ma joventut riquíssima, prodigada miserablement!
CLAUDI
Miserablement!
VIRGINIA
Sí, perquè ara sento la buydor del temps perdut fent aquest treball inútil…
CLAUDI
Y’l bé que has fet a tantes families pobres?
VIRGINIA
Un día vaig creure que valia alguna cosa fer el bé…
CLAUDI
Y no ha sigut així?
VIRGINIA
Si vegessis com me gira la cara la major part de la gent que he afavorit ab els meus pobres treballs! A ningú agrada deure agrahiment, es una cosa que mata l’estimació natural.
CLAUDI
Però’l bé que has fet a tantes families no’t dona una certa alegría interior?
VIRGINIA
No, el bé no’ns satisfá prou pera recompensar els sacrificis del nostre cor. Ah! quan penso que durant tot aquest temps hauria pogut empendre alguna cosa en profit meu, en el meu profit moral…
CLAUDI
Ets ben egoista, mare…
VIRGINIA
Es necessari, Claudi, perquè m’he convensut que l’idea del bé no sempre porta’l bé dins d’ella.
CLAUDI
Què dius?
VIRGINIA
Aquí tens la qüestió. Pensa que jo no més hi he sacrificat el meu treball, però tu hi vas a sacrificar la teva ánima, el teu cos, tota la teva vida.
CLAUDI
Això es tot lo que m’havies de dir?
VIRGINIA
Sí, això y més. Els teus bons sentiments no t’han de portar a l’abim. En la Rosalía no més hi veus la víctima que cal redimir y en tu’l noble redemptor… no es veritat?
CLAUDI
Sí. Y què hi pots dir tu contra aquests sentiments?
VIRGINIA
No més una cosa: que la vostra unió estará feta per l’altruisme y per l’agrahiment però no per l’amor.
CLAUDI
(Com il·luminat), L’amor!
VIRGINIA
L’únich sentiment que ab tota sa puresa y ab tota sa força pot unir l’home ab la dòna dignament.
(A travers dels vidres se veu venir la Rosalía quan es encara a l’avant sala. Claudi l’apercibeix).
CLAUDI
Mare, la Rosalía!
VIRGINIA
(Dirigintse a la cambra d’en Claudi). No tinch coratge pera rebrela.
(En aquest moment, Rosalía, entra molt serena, molt possehida de la seva missió y ab noblesa se dirigeix a la senyora).
ROSALÍA
No s’en vagi, senyora. Jo porto la pau en aquesta casa.
CLAUDI
La pau!
ROSALÍA
Aquesta nit l’he passada sense dormir, pensant en la nostra unió… per fí, a la matinada, quan la llum ha arribat, m’he cregut veure la rahó de tot…
CLAUDI
Y què?
ROSALÍA
Vinch a donarte l’adeu, Claudi!
CLAUDI
Com! L’adeu!
ROSALÍA
La nostra unió es impossible.
VIRGINIA
(Que havía estat silenciosa y atenta diu ab joya). Impossible!
CLAUDI
Impossible? Per què? Digues…
ROSALÍA
Jo ho sento així y tu també ho sentirás.
CLAUDI
Oh, no!…
ROSALÍA
Sinó avuy demá, un día o altre, un moment, sentirás que en lo mes íntim del nostre cor hi manca l’amor.
CLAUDI
L’amor! Y la mare m’acaba de dir lo meteix!… Es que en el nostre cor no hi van quedar arrels d’aquell gran amor?
ROSALÍA
Son dins de nosaltres com les arrels mortes dins de la terra però d’elles no rebrotará una nova vida.
CLAUDI
Per què ha de ser així si nosaltres volem al contrari?
VIRGINIA
Ah! Claudi! Es el meu dubte!
CLAUDI
Però si ella vol, si jo vull ab tota la meva voluntat…
VIRGINIA
Les nostres idees, tota la nostra voluntat no ressucitará un sentiment mort dins de nosaltres!
CLAUDI
(Aterrat). Sería fatal!
ROSALÍA
(Com il·luminada, prenent ab efussió les mans de Virgínia). Oh! Deu meu! Ara hi veig clar! Ja’m sento deslliurada! Grácies, senyora!
CLAUDI
(Abatut). Es dolorós…
ROSALÍA
(Més afectuosa). Oh, senyora!…
VIRGINIA
Què’t passa?
ROSALÍA
Ara hi veig clar! Quina calma en el meu cor! No sents Claudi com la teva mare ha fet penetrar la llum dins de nosaltres?
CLAUDI
No obstant jo sentía un tal ardor, tenia tanta fe…
ROSALÍA
Sí, tu volies fer una bona obra, la teva idea era hermosa, jo’n sentiré per sempre més l’agrahiment.
CLAUDI
Es cert, ens manca l’amor d’aleshores, d’allá baix…
ROSALÍA
La teva mare ha obert el nostre cor a la veritat. Claudi, d’avuy en avant podem viure tranquils l’un y l’altre.
CLAUDI
(A sa mare). Donchs si les nostres idees y la nostra voluntat no son més fortes que’ls nostres sentiments, ara qui’m retornará la pau de la meva conciencia?
ROSALÍA
La meva vida joyosa en l’aconhortament.
CLAUDI
Y aquell sentiment de la nostra primera joventut que’ns ha donat els instants més dolços de la vida què haurá sigut, donchs, pera nosaltres?
VIRGINIA
Res més que un epissodi, fill meu.
ROSALÍA
Es cert y jo la seva víctima. Avuy els nostres camins están ben separats. Adeu!
VIRGINIA
Rosalía! La creació estima per un igual a totes les seves obres! Conságrat al teu fill!
ROSALÍA
Ell es la joya de la meva vida. Per ell beneheixo’l meu passat. Adeu!
(Se’n va pausadament amagant la seva emoció. Claudi la crida encara, volguentla aturar).
CLAUDI
Oh, Rosalía! Atúrat!…
VIRGINIA
(Retenintlo dolsament). Què vols fer?
CLAUDI
Mare, jo no sento amor per aquesta noya, es cert, però ab ella hauria pogut ser ditxós.
VIRGINIA
Y si ab la vostra unió haguéssiu fet noves víctimes!…
CLAUDI
Per què?
VIRGINIA
Perquè es terrible que l’home violenti ab ses accions els propis sentiments.
(Claudi, resta abatut. Pausa. De sobte sembla possehirse de tota la veritat).
CLAUDI
Es ben cert que hi ha arrels mortes dintre del nostre cor!
VIRGINIA
Sí, arrels que no rebrotaran may més…
CLAUDI
Y n’hi ha per tot, jo’n veig per tot. Entre l’amistat, entre la família, en l’amor, fins en els llochs hont hem viscut y que tant hem estimat… tot está ple d’arrels mortes.
VIRGINIA
Sí, cada sentiment, cada afecció que mor n’es una.
(Claudi deixa caure apesarat son cap sobre’l seu pit. Després d’un moment de pausa, il·luminat per una idea salsa decidit).
CLAUDI
Mare! Me’n vull anar!
VIRGINIA
Ahont?
CLAUDI
A l’extranger, a viatjar, a coneixe una vida nova.
VIRGINIA
No, fill meu! Ànemsen a ciutat tots dos…
CLAUDI
Ara no.
VIRGINIA
Per què? No ha arribat ja l’hora de viure nosaltres dos sols?
CLAUDI
Oh, no!
VIRGINIA
(Horroritsada). Què! També hi ha arrels mortes entre nosaltres dos?
CLAUDI
En aquest moment, sí.
VIRGINIA
Oh, fill meu! No’m deixis! Te perdré?
CLAUDI
Me’n vaig per apendre d’estimarte.
VIRGINIA
Me deixarás y no tornarás!
CLAUDI
Tornaré quan s’hagin dissipat les ombres que avuy pesen sobre’l meu esperit. No’m preguis més. Me’n vaig a arreglar les meves coses y demá me’n aniré…
VIRGINIA
(Desolada). Per què? Ahont?
CLAUDI
A enterrar lluny de tu tantes coses mortes. Així, quan torni als teus braços, comensaré una vida nova.
(Se’n va cap a la seva cambra. Virginia sense esma pera protestar arrenca en plor).
VIRGINIA
Y jo aquí sola… entre aquestes parets!…
(Després reaccionant, corre cridant cap a la cambra de Claudi). No! No!… Fill meu! Per pietat! No’m deixis!…
Villaines-en-Duesmois, 1903-1905
Aquesta obra va representarse per primera vegada en el “Teatre Romea”, de Barcelona, la nit del 2 d’Octubre de 1906, baix el següent repartiment:
| Senyora Virgínia. | D.ª Carme Parreño. |
| Claudi Pradell. | D. Antoni Piera. |
| Joseph Pradell. | " Iscle Soler. |
| Paula. | D.ª Adela Clemente. |
| Rosalía. | " Carme Jarque. |
| Teresa. | " Antònia Baró. |
| Abdon. | D. August Barbosa. |
| Vehina. | D.ª Montserrat Faura. |
| Una dona | " Pilar Forest. |
Director artístich: D. Antoni Piera.