DAVID
Eh, covart!
NURIA (mirant en l’aire)
Senyor!
ADRIÁ
Lladre!
DAVID
Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi!
ADRIÁ
Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor!
DAVID
Atreviu-vos am mi, us dic!
ADRIÁ
Am vostè!…
NURIA
No veus que jo l’estimo?
ADRIÁ
I tu l defenses! No l’heuras, no! No sortireu am la vostra!
DAVID
Per força!
ADRIÁ
Mai! (Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en David.)
NURIA
(detenint, horroritzada, a l’Adriá)
Adriá! Adriá!
ADRIÁ
Deixa-m! Deixa-m!
DAVID
Deixa-l, Nuria!
NURIA (cridant)
Mare! Mare!
ADRIÁ
Lladre, més que lladre!
(Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i l’Arcadi.)
BLAI
Què passa?
QUIMA
Verge sagrada!
ARCADI
Adriá!
NURIA (cridant esfereida)
Veniu! Correu!
(Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l’Adriá i en David.)
MINGO (a l’Adriá)
Fes-te enllà, verinós!
ADRIÁ
Tu, també!
MINGO (volent-lo desarmar)
Porta aquesta eina!
ADRIÁ
No! Deixa!
MINGO
Porta aquesta eina, et dic!
ADRIÁ
Vés! Deixa-m estar!
M1NG0
Eh!… (Li pren el ganivet i el rebot per terra.) Això és d’un home digne?
ADRIÁ (rendint-se)
Per què m’has destorbat? (An en Mingo.)
MINGO
I ara… no t mors de vergonya?
ADRIÁ
(pantejant amb excitació nerviosa)
Així no sé què t fessis!
MINGO (molt baix)
Animeta!
DAVID
(després d’un curt silenci, am gran serenitat)
Adriá.
ADRIÁ
Què vol?
DAVID
Vós heu errat el camí.
ADRIÁ
Jo també sé estimar!
DAVID
Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja ser estimada.
ADRIÁ
Jo no més veig que se m’ha enganyat!
QUIMA (suplicant, plorosa)
Adriá!… Fill!…
ADRIÁ (amenaçant-la amb ira)
Vós, vós m’heu enganyat!
QUIMA
Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?
ADRIÁ
La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!
DAVID (am sentiment noble)
Pobre Adriá!
ADRIÁ (quasi sanglotant)
No puc estar més aquí… No puc!… (Mirant an en David i a la Nuria.) Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (Anant-sen cap al jous.) Quima!… Quima!… (Amb emoció tràgica.) Què mal m’heu fet!… Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!… Oh! Quina gelosia, quina gelosia!… (Desapareix, cor-pres pel dolor. La Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l’Adriá; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d’ell plorant enamorada.)
NURIA
David!
DAVID
Glòria meva!
(La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, l’Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots plegats un quadro.)
This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg™ License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.