| PÀGS. |
| I.—De com va ser discutit y aprobat
un important article del Reglament
interior dels «Habitants de
la lluna», | 5 |
| II.—De Planells, dels voltants de
Planells y de Planells mateix, | 17 |
| III.—Dels planellenchs, de llur tarannar
y de la germanor que’ls
unía en certs casos y determinades
coses, | 28 |
| IV.—Pluja, anyorament, amor, somnis,
serenata, sorpresa y esguerradures, | 35 |
| V.—De la secció lírica y de les particularitats
que reunían certs instruments
y’ls socis que’ls tocavan, | 46 |
| VI.—Un qu’anyora la dòna, un que
se’n vol separar, rahons que n’esdevenen
y triomf final del companyerisme, | 55 |
| VII.—De les tristeses d’en Barrabola
y de lo que li va passar al cementiri
de Planells, | 65 |
| VIII.—De com el ser viu moltes vegades
no vol dir rès, | 73 |
| IX.—Unes rahons matrimonials, un
cedassayre cedasser, una discussió,
y una serenata interrompuda, | 83 |
| X.—De com en Pepis Calau va ferse
seu al batlle y de com el batlle va
ser nomenat President honorari
dels «Habitants de la lluna», | 94 |
| XI.—Les nits dels «Habitants», la
expulsió d’en Requena y les rahons
d’en Terratrèmol a favor
del culpable, | 105 |
| XII.—De lo que pot el sentiment
paternal, de còm va desvetllarse
en el cor d’en Barrabola, y de còm
s’ho varen pendre’ls seus companys, | 115 |
| XIII.—De la rahó que tenía aquell
que va dir: «O creure a la dòna, ò
anar al diable», | 125 |
| XIV.—Un avi que se’n sent, una argentería
revifada y una cansó que
no ve al cas, | 135 |
| XV.—De com tot se’n va anar en
orris, | 145 |